martes, 30 de septiembre de 2008

(:




Si el present és lluita,el Futur és nostre!!
//*//

jueves, 25 de septiembre de 2008

Qualsevol NIt Pot Sortir el Sol..




Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,
els convidats van arribant i van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,
l'Ali-baba i en Gullivert.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si hi ha cases d'algú.

Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,
Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan,
la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,
els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual,
la Pepa maca i Superman.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si hi ha cases d'algú.

Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,
Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obelix.
En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet
hi ha la dona que ven globus, la família Ulises,
i el Capitán Trueno en patinet.

Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si hi ha cases d'algú.

A les dotze han arribat la fada bona i ventafocs,
en Tom i Jerry, la bruixa Calixta,
Bambi i Moby Dick,i l'emperadriu Sissi.
I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell,
la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,
en Cocoliso i en Popeye.

Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí,
ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.
També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots.

El temps no conta, ni l'espai, Qualsevol nit pot sortir el sol.

:)

Es cert que la vida no té un botó de pausa,..però això no té res de mal,..sempre avançant!

martes, 23 de septiembre de 2008




Com Ja vaig dir anire pujant coses tots els dies sempre q tinga temps..

encara q no ho se com ho tindre este any perquè els profes l'únic q fan és fer-nos por amb el selectiu..espere q no siga per tant.


Huii de moment ja no tinc més feina..em queda tota una vesprada per disfrutar dins de casa dels trons dels llamps i de la pluja..

Ja pensaré alguna cosa per aprofitar el temps..


El Temps és molt curiós quan te n'adones de q l'has perdut és massa tart per recupera-lo,i si perds molt de temps tambe perds amb ell moltes oportunitats de ser feliç, de viure la vida, de canviar el q no t'agrada, de lluitar pel q vols...

i per això jo crec q pedre el temps és de les pijors coses q a algú li poden passar tot i q en algun moment totss perdem temps el millor es deixar de fer-ho perquè deixant passar les hores , els dies no solucionem res..per solucionar alguna cosa q ens preocupa, algun problema hem d'implicar-nos conseguir superar-lo i una vegada fet açò preocupar-nos per seguir canviant les coses q no ens agraden i sentir-se bé i Feliç.


El temps mai para i nosaltres podem veure'l passar sense fer res o aprofitar-lo!

de nosaltres depen...



''Qui perd el seu temps per la seua vida.Les Hores vuides no tornaran mai.*''







No AmaGuis La LLengua*!

Cada cop que penso,
cada cop que parlo,
cada cop que escric ho faig en català.
Cada somriure, cada mirada,
cada cop que estimo ho faig en català.


S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...

Cada puny alçat dibuixa en l´aire un camí de llibertat,
i mentrestant, si el mur cau, podem seguir avançant.
Cada somriure, cada mirada,
cada volta odiada és un motiu per tirar endavant.

S´ofeguen les veus, oxigen o no puc més,
o ara o mai, independència o mort...
No amaguis la llengua, no siguis covard,
la cultura encara és viva, no la podem matar...


"I quin mal faig si dic que sóc independentista, si jo de mal no en sé fer...
I si crido contra el vent i disparo amb les paraules,
i si parlo del meu poble i ressegueixo el bell paissatge,
i si canto els himnes de les nostres esperances,
fins el da que toquem amb les nostres mans la nostra absoluta llibertat, i més...
I quin mal faig si dic que vull la independència?"





CesK Freixas

lunes, 22 de septiembre de 2008

El Buscador...

Esta es la historia de un hombre al que yo definiria como un buscador…
Un buscador es alguien q busca; no necesariamente alguien q encuentra.Tampoco es alguien q, necesariamente , sabe q es lo q esta buscando. Es simplemente alguien para quien su vida es una busqueda.Un dia,el buscador sintio q debia ir hacia la ciudad de Kammir.Habia aprendido aa hacer caso riguroso de estas sensaciones q venian de un lugar desconocido de si mismo.Asi q lo dejo todo i partio.Despues de dos dias de marcha por los polvorientos caminos, diviso, a lo lejos, Kammir. Un poco antes de llegar al pueblo, le llamó mucho la atención una colina a la derecha del sendero. Estaba tapizada de un verde maravilloso y había un montón de arboles , pájaros y flores encantadores. La rodeaba por completo una especie de pequeña valla de madera lustrada.Una portezuela de bronce lo invitaba a entrar.De pronto, sintió q olvidaba el pueblo y sucumbió ante la tentación de descansar por un momento en aquel lugar.El buscador traspasó el portal y empezó a caminar lentamente entre las piedras blancas q estaban distribuidas como al azar entre los árboles.Dejó q sus ojos se posaran como mariposas en cada detalle de aquel paraíso multicolor.Sus ojos eran los de un buscador y quizá por eso descubrió aquella inscripción sobre una de las piedras:

Abdul Tareg, vivió 8años, 6meses, 2semanas y 3 días

Se sobrecogió un poco al darse cuenta q aquella piedra no era solo una piedra sino una lápida.Sintió pena al pensar q un niño de tan corta edad estaba enterrado en aquel lugar.Mirando a su alrededor, el hombre se dio cuneta de q la piedra de al lado también tenía una inscripción. Se acercó a leerla. Decía:Yamir Kalib, vivió 5 años, 8meses y 3 semanas.

El buscador se sintió terriblemente conmocionado.Aquel hermoso lugar era un cementerio, y cada piedra era una tumba.Una por una, empezó a leer las lápidas.Todas tenían inscripciones similares:un nombre y el tiempo de vida exacto del muerto.Pero lo q lo conecto con el espanto fue el comprobar q el q mas tiempo había vivido no superaba apenas los 11 años..

Embargado por un dolor terrible, se sentó y se puso a llorar.
El cuidador del cementerio pasaba por allí y se acerco.Lo miro llorar durante un rato en silencio y luego le pregunto si lloraba por un familiar.

--No, por ningun familiar--dijo el buscador--.¿Q pasa en este pueblo?¿q cosa tan terrible hay en esta ciudad?¿por que hay tantos niños enterrados en este lugar?¿cual es la maldicion q pesa sobre esta gente q les ha obligado a construir un cementerio para niños?

El anciano sonrio y dijo:--Puede usted serenarse.No hay tal maldicion. Lo q pasa es q aquí tenemos una vieja costumbre. Le contare..:

" Cuando un joven cumple 15años, sus padres le regalan una libreta como esta q tengo aqui, para q se la cuelgue al cuello. Es tradicion entre nosotros q, a partir de ese momento,cada vez q uno disfruta intensamente de algo, abre la libreta y anota en ella:A la izquierda, q fue lo disfrutado.A la derecha cuanto tiempo duro el gozo.

Conocio a su novia y se enamoro de ella.¿cuant tiempo duro esa pasion enorme y el placer de conocerla?¿una semana dos tres..?Y despues, la emocion del primer beso la boda de un amigo, el nacimiento del primer hijo sobrino nieto,el reencuentro con un hermanos, el viaje mas deseado..etc...

Asi vamos anotando en la libreta cada momento q disfrutamos..Cada Momento.

Cuando alguien se muere
es nuestra costumbre
abrir su libreta
y sumar el tiempo de lo disfrutado
para escribirlo en su tumba.
Porque ese es para nosotros
el único y verdadero
TIEMPO VIVIDO

Jorge Bucay

L'ÚLTIMA FADA*...CesK Freixas...



El bosc de les fades queda lluny de la ciutat,
nimfes, follets i nans se la miren, ai, pobres humans!
Zona arreserada del terrible infecte urbà,
l´última fada encara juga sota el bosc de l´arç...
Ha mort un indigent, els blaus l´han apallissat,
l´alcalde, amb la mà dreta, com sempre ho ha negat...
-no hi ha hagut tortura, no hi ha hagut assassinat-,
és la seva feina la de matar immigrants.
Un brot incontrolat de SIDA acaba d´arribar,
les mosques, abans gent, van caient als hospitals...
buides les arques, pressupost rebentat
l´alcalde en roda de premsa: -s´ha de mirar per la ciutat-.
És novembre a la ciutat, les gotes sobre l´asfalt,
la Convenció Ambiental sota l´abocador incontrolat...
és la pluja àcida, ambient contaminat,
no queda cap riu amb un sol peix sense matar.
Mafalda es ven al carrer, a casa és maltractada,
a l´alcalde no li agrada, -s´ha de mirar per la ciutat-,
com la seva filla, ni tan sols se n´ha adonat,
a l´Avinguda de París, vuit hores i encara ha de robar...
Cada fada morta és un infant que no hi creu,
la civilització les va matant; tu segueix cantant...
L´últim crit ha deixat anar tota la passió,
queda l´esperança si encara es creu amb amb la il•lusió...




...
El Començament

Hui comence amb aquest blog vorem el q ix dasi.
No sé el temps q tindre per anar posant entrades asi.
Espere no abandonar molt pronte.


...